Un diumenge qualsevol, la Nora, després d’escoltar al seu pare dir a la seva mare ‘t’estimo’, va tenir una idea: donar la volta el món per esbrinar si tothom deia ‘t’estimo’.
- Mama, papa, vaig a jugar amb l’Ana! Ara vinc!
La Nora es va escapar de casa i va anar parant per pobles, ciutats, indrets, preguntant a la gent si deien “t’estimo”.
Però, sobtosament, no entenia res del que la gent responia. Deien coses molt estranyes!
Va anar a Albània i la gent deia: ‘Te dua, te dua’.
Va anar a Alemanya i la gent deia ‘Ich liebe dich!’.
A Grècia, la gent deia ‘S’apayo’.
A França, ‘Je t’aime, je t’aime’.
A Hungria, ‘Szeretlek’.
A Etiopia, ‘Afgreki.
A Hawai, ‘Aloha i'a au oe’.
A Anglaterra, ‘I love you’.
Al Brasil, ‘Amo você’.
Fins i tot va anar a parlar amb els esquimals a l’Antàrtida: ‘Nagligivaget’.
I a la Xina, on li van dir: ‘Goa ai li’.
Confusa, la Nora va tornar a casa treient fum per les orelles:
- Com pot ser que ningú sàpiga dir ‘t’estimo’! Com ens entendrem, si cadascú parla en una llengua diferent??
Llavors el pare i la mare es van apropar i li van fer un petó molt, molt fort, i després se’l van fer ells a la boca.
La Nora va somriure: ara ho havia entés tot.
FI
Ensenyança: El llenguatge universal dels petons.
